Tempus fugit

Des de petita que em passa. No me'n adono, i el temps ha volat.

I quan una cosa em fa mandra, però l'haig de fer; m'hi poso debant i començo a disreure'm, ara això, ara allò... I ja és fosc, a fora.

Estic mirant "El Milagro de P.Tinto". La fotografia de la peli és molt divertida, però: que dolenta, per favor. L'humor espanyol caspós no em gràcia. No em fa riure. Em quedo devant la pantalla, impertèrrita... ententent que...ara! és quan se suposa que hauria de riure. Però no. És estúpid, és esperpèntic i no té sentit. No.

Padre de Família si que té sentit. Vale, a vegades és surrealista! Però és increiblement divertit. És inteligent i irreverent i povocador.

Que tard que torna a ser. Perquè passa tan ràpid, el temps?

Mucha

Aquest matí he anat al Caixa Fòrum a veure la expo del Alphonse Mucha.

Haviem quedat a les deu amb la Maria, el Miki i la Leti a plaça d'Espanya. He arrivat una mica tard, i estàven tots enriolats pels problemes que havien tingut amb el tren i el metro per venir des de Reus i Tarragona.

Hem caminat alegres i xerran fins al Caixa Fòrum. Jo estava molt adormida perquè feia mitja hora que m'havia llevat, però quan ens hem trobat m'he despejat en un segon.

La expo ja l'havia vista. Es maca. M'agrada aquest estil tan diferent del que es fa ara. M'agradaria saber dibuixar tan bé.

Després hem anat a dinar al Pans. La Leti casi li tira la safata pel cap a la cambrera, sense voler, amb un cop. Hem rigut. Després han anat a buscar el tren i jo he tornat cap a casa. La tarda ha passat molt depressa, divagant d'una cosa a una altre, sense acabar-me de centrar.

He llogat una peli, El Milagro de Petinto, però encara no l'he vist. Ja és fosc, i el temps passa ràpid. M'he adonat que, al formatejar l'ordinador, sense voler vaig esborrar el diari que vaig escriure a Nova York. Sóc idiota.

Em fa tanta ràbia, que haig de respirar fondo.

Au, tira, que la vida segueix, ximpleta.