por la red

hundo
los dedos
en la calida masa
de mis recuerdos que
con viscosa suavidad
me dejan encontrar
palabras perdidas
en la imposiblilidad
de atrapar
el tiempo fundido
por la miseria
del olvido

001

(tot el que vaig fer malament devia ser culpa de la por.
em sap greu haver-ho fet malament.
m'agradaria haver sigut més clarivident.
hi ha hagut un riu de mentides que encara em
regalima pel cos. em sap greu haver caigut a l'aigua.
sento no haver après encara a volar.
si hagués ajuntat avans el puzzle que ara veig;
no m'hauria ofegat tan, ni res hagués sigut tan intens.
tens raó, encara no he après del silenci. són gotes d'aigua al sol.
existeixo com un nen que té fred quan surt de la piscina.
ara hi vaig. )