Com vols que t'ho digui?

.

Quan tenia set, vaig agafar la motxila del Pato Donald i vaig agafar un tren cap a França. Vaig comprar el bitllet amb els meus estàlvis. És increible que el tio me'l vengués. Els hi vaig dir als meus pares que anava a passar el cap de setmana a casa una amiga; i vaig anar a visitar Paris. Vaig arrivar-hi al matí, i al mateix vespre vaig agafar l'últim tren de tornada i vaig dormir al tren un altre cop. Al matí seguent els hi vaig dir al meus pares que ja haviem tornat; que el poble era molt maco.




Aquesta tarda he estat llegint tres llibres a la vegada. O sigui, per torns. Estic inquieta, impacient; i quan m'impaciento massa no puc seguir fent el mateix. Llavors avui canviava de llibre. Era quite surrealista.

Després he llogat Chinatown del Roman Polansky.

Es graciós la manera com influeix sobre les persones el lloc on s'han criat, amb quines persones... I ho dic per un dels tres llibres (Sushi para principiantes), per la entrevista amb el Polansky als extres del dvd (YES I DO WATCH THEM) i per mi mateixa. Crec que l'entorn on m'he criat es relativament poc convencional.

Recordo una vegada que una nena de la meva classe va dir: "Mi madre es la tipica señora que blablabla" i a mi em va sorprendre molt. "Mi madre no es la tipica señora que nada" - vaig pensar. Ara veig que és una frase molt normal. Molt tipica. O potser la faig servir des d'aquell dia. (Però no per parlar de ma mare). (De petita odiava que la gent digués ma en lloc de la meva).


Hum...

Un dia com... ara.

.

Buscaré una excusa. Com les busco per no llevar-me. Una igual de bona, però per llevar-me: totes les hores que tindria si no mandrejés tan...

M'he llevat.


He estat llegint una novel·la, comprada ahir d'emergencia a l'estació de tren, gracies a la puntualitat made in RENFE. Es diu Sushi para principiantes. Es fa llegir.

Després he anat a estudiar. He llegit un text sobre tipografia.

Fa temps que em trobo coses sobre la tipografia, i em crida l'atenció. He estat fullejant un llibre sobre tipografia, a la llibreria. Era interessant. Quan acabi els dos llibres que tinc a mig (si no he canviat de idea) el compraré.

Quan l'he tancat m'he adonat d'un pensament que s'havia anat formant a poc a poc mentre estudiava. No se gaire com definir-lo: la calma, la concentració, la precisió, l'aplicació, el present. Tan recurrent; i sempre que hi torno sembla nou.


Al CCCB, al bar, projecten 44 videos en circuit tancat, d'un mateix videoartista.

No els he vist tots. Molts estan filmats a Barcelona. L'altre dia en vaig veure bastants, però avui hi havien un pelmazos que no paraven de fer comentaris estúpids i me'n he anat al cap de tres o 4 videos (i perquè el circuit de videos acababa de tornar on havia començat el dia anterior).

Day off.