xxx

A vegades el món s'enfonsa, un dia, en un moment. Sempre hi tens part de culpa. Perquè has oblidat lliçons que ja havies après i que mai acabaràs d'aprendre; o perquè t'has tornat a deixar vençer pels teus enemics de dintre.

I t'adones que ni tan sols parles bé, que ets essencialment estúpida, incapaç de pendre conciencia de la majoria de les coses, que el que pintes es tan poc que fa riure. que els castells a l'aire també són graciosos; però que tot és aire, basicament. agafes impuls i pujant la veu dius: encara!

i per dintre et poses les mans al cap i penses seré capaç? perquè avui puc, però cada dia al matí he oblidat qui era, he oblidat molt més del que volia haver oblidat; com si valgués la pena dormir per passar pàgina.

hi han molts dies que no voldria passar pàgina, que no voldria anar a dormir mai més, i llavors feinejo fins que es fa de dia, i em llevo tard i amb el cap espès, i no recordo qui sóc.

com una onada, em ve un record vague: hi havia una època en què m'aixecava del llit i sabia qui era; però no sé si he creat el record o va passar de veritat.