Cucut.

.

Se carga, se vacia.
Un pendulo vacio.
Huesos sin carne.
Ni carne ni huesos.
Vacio.
Lleno, vacio.
Voy, vengo, voy.

En un extremo, el pendulo se detiene por un instante, y teme quedarse ahi para siempre.

Desde ese extremo, al que ha llegado deteniendose progressivamente, tiene prespectiva,

tiene vertigo, lo ve todo, en el tiempo y en el espacio.

Y me muero lentamente porque estoy quieta ahi,
y olvido, que volveré, pero aun queda toda la ida.

Y no recuerdo como era, pero temo la velocidad que se avecina.

Y admiro la fuerza ajena,
y la busco por las piedras.

Porque una vez has empezado, a volverte imbécil,
tendra que pasar mucho tiempo,
un tiempo aun,
para volver a saber de que coño estoy hablando.



me rindo un rato.

Falaise

Quan intenta parlar de si mateixa la criatura humana es deté devant d'un precipici imaginari, presa d'un vertigen psicològic, i la caiguda ja no és lliure: en la caiguda la retenen mil mans que li impedeixen seguir la trajectòria inevitable.

Les mans venen de fora i de ella mateixa, i per abstreure-se'n només pot fer veure que no les veu i que no hi són.

L'altre precipici, penyasegat, falaise, és el de les eines: és tot allò que està a l'abast de la mà i que ya només depèn del teu gest, ni tans sols d'una acció llegendària. (Molt lluny del tità derrotat aixecant-se entre les seves cendres, expolsant-se la pols de la derrota de sobre les espatlles com en una odisea.)

Tens una pistola al cap, i diu: "És ara, demà moriràs."



(I mai seras tan jove com avui.)

.