Falaise

Quan intenta parlar de si mateixa la criatura humana es deté devant d'un precipici imaginari, presa d'un vertigen psicològic, i la caiguda ja no és lliure: en la caiguda la retenen mil mans que li impedeixen seguir la trajectòria inevitable.

Les mans venen de fora i de ella mateixa, i per abstreure-se'n només pot fer veure que no les veu i que no hi són.

L'altre precipici, penyasegat, falaise, és el de les eines: és tot allò que està a l'abast de la mà i que ya només depèn del teu gest, ni tans sols d'una acció llegendària. (Molt lluny del tità derrotat aixecant-se entre les seves cendres, expolsant-se la pols de la derrota de sobre les espatlles com en una odisea.)

Tens una pistola al cap, i diu: "És ara, demà moriràs."



(I mai seras tan jove com avui.)

.