Cada dia somiava coses més estranyes. Aquell dia havia somiat que caminava pel damunt de un fil de telèfon (dels que hi ha al costat de les carreteres) i que anava saltant feliçment, fins que de cop queia i s’agafava amb una mà al fil. Intentava arribar fins a un pal, però al posar la segona mà s’electrocutava; però no sentia el formigueig de quan t’enrampes sinó que es quedava com una pedra. Queia com un roc i quan arribava al terra rebotava i no es trencava.
Es va aixecar del llit i després de posar-se uns mitjans bruts i les sabatilles es va dirigir directament cap a la cuina, on sense cap esforç aparent va obrir la nevera i en va treure un entrepà que havia preparat el dia anterior. Com que el pa estava com un xiclet i el pernil no feia gaire bona olor (esperava que només fos que se li havia encomanat l’olor de la nevera) va obrir el microones i hi va col·locar directament entrepà sense cap plat ni safata (tal com estava guardat a la nevera). Va posar dos minuts i mentre s’esperava va pujar damunt del marbre, es va descalçar (deixant les sabatilles i els mitjons ven posadets damunt el taulell) i va posar els peus a la pica. Va obrir l’aixeta i la finestra. Estava en un quart pis. Va seure a l’ampit de la finestra mentre es rentava curosament els peus amb el sabó de rentar plats. Va agafar una forquilleta de postres que s’assecava amb els altres plats al cantó de l’aigüera i la va fer servir per a treure’s la ronya de les ungles dels peus. Després la va rentar curosament amb el mateix rentavaixelles i la va tornar a posar a la safata d’assecar els plats. Després es va agafar a l’ampit i va treure el cos cap a fora, observant la silueta borrosa de la seva veïna mentre es dutxava, darrera el vidre glaçat. Va tornar a entrar el cos i va agafar el eixugamans al mateix moment que sonava el timbre del microones, i es va eixugar aplicadament els peus. Va girar els mateixos mitjans que duia i se’ls va tornar a posar. Va esbandir la pica i hi rentar tot el drap amb el mateix sabó. El va escórrer i el va penjar amb compte a l’ampit de la finestra. Va baixar del taulell i es va posar les sabatilles. Es va rentar les mans amb el mateix sabó i se les va eixugar amb els pantalons del pijama. Va obrir el microones i en va treure el bocata, tebi. Va treure un fusta del calaix i una ganiveta de tallar carn crua. Va posar l’entrepà al mig de la fusta i amb un cop sec el va tallar en dos. Va tornar a guardar el ganivet amb un rastre de pernil dins el calaix. Va agafar la primera meitat i la va tirar per la finestra. Va treure el cap per a mirar com queia. Va fer un “plof” suau quan va arribar a terra. Va agafar l’altre meitat i en va mossegar un punta, de la part tallada. La va mastegar curosament i se la va empassar. Va deixar l‘esmorzar un altre cop dins del microones i va anar al lavabo. Sense treure’s el pijama ni els mitjons (només les sabatilles), es va posar sota l’aigua ben calenta de la dutxa.
Es va aixecar del llit i després de posar-se uns mitjans bruts i les sabatilles es va dirigir directament cap a la cuina, on sense cap esforç aparent va obrir la nevera i en va treure un entrepà que havia preparat el dia anterior. Com que el pa estava com un xiclet i el pernil no feia gaire bona olor (esperava que només fos que se li havia encomanat l’olor de la nevera) va obrir el microones i hi va col·locar directament entrepà sense cap plat ni safata (tal com estava guardat a la nevera). Va posar dos minuts i mentre s’esperava va pujar damunt del marbre, es va descalçar (deixant les sabatilles i els mitjons ven posadets damunt el taulell) i va posar els peus a la pica. Va obrir l’aixeta i la finestra. Estava en un quart pis. Va seure a l’ampit de la finestra mentre es rentava curosament els peus amb el sabó de rentar plats. Va agafar una forquilleta de postres que s’assecava amb els altres plats al cantó de l’aigüera i la va fer servir per a treure’s la ronya de les ungles dels peus. Després la va rentar curosament amb el mateix rentavaixelles i la va tornar a posar a la safata d’assecar els plats. Després es va agafar a l’ampit i va treure el cos cap a fora, observant la silueta borrosa de la seva veïna mentre es dutxava, darrera el vidre glaçat. Va tornar a entrar el cos i va agafar el eixugamans al mateix moment que sonava el timbre del microones, i es va eixugar aplicadament els peus. Va girar els mateixos mitjans que duia i se’ls va tornar a posar. Va esbandir la pica i hi rentar tot el drap amb el mateix sabó. El va escórrer i el va penjar amb compte a l’ampit de la finestra. Va baixar del taulell i es va posar les sabatilles. Es va rentar les mans amb el mateix sabó i se les va eixugar amb els pantalons del pijama. Va obrir el microones i en va treure el bocata, tebi. Va treure un fusta del calaix i una ganiveta de tallar carn crua. Va posar l’entrepà al mig de la fusta i amb un cop sec el va tallar en dos. Va tornar a guardar el ganivet amb un rastre de pernil dins el calaix. Va agafar la primera meitat i la va tirar per la finestra. Va treure el cap per a mirar com queia. Va fer un “plof” suau quan va arribar a terra. Va agafar l’altre meitat i en va mossegar un punta, de la part tallada. La va mastegar curosament i se la va empassar. Va deixar l‘esmorzar un altre cop dins del microones i va anar al lavabo. Sense treure’s el pijama ni els mitjons (només les sabatilles), es va posar sota l’aigua ben calenta de la dutxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada