Protegits

Potser no ho sap, però ella és la meva protegida, sempre podrà comptar amb mi, per aquella època que vam passar. Ens coneixem eh; però potser no ens coneixem.

Jo, a la vegada, sóc la protegida de algú altre, de ell; per aquell dia. Ell em mira, em parla, somriu, ja esta. Jo la miro a ella, li parlo, l’escolto. Tot passa en silenci, ningú ha dit res. M’agrada que estiguis a prop.

Sabem que no ens entendrem mai realment, perquè venim de mons massa diferents, però quan de tan en tan ens trobem o parlem pel messenger, jo m’esforço a conèixer-la i ell s’esforça a coneixem; intentem coneixen's.

És una realitat, un pacte mut. Jo admiro en silenci la soledat de ella, la seva desesperació i diferència, i espero que sàpiga que hi crec; i ell potser m’admira a mi, i també em sap vulnerable; però no em vol mal.