a part.

Asseguda qual criatura a sobre el radiador, te fred. El cap recolzat a la pared, una cassola al foc, esperant l'aigua bullir. En un moment es torna un micròbi, una particula d'univers. Mira a través de la sala d'estar, minúscul espai infinit, i es pregunta si val la pena. Tot el que esta fent, la seva profunda convicció vital, vitalista. Es un moment, però el món s'ensorra, i sobretot, es pot ensorrar.
Ara es tan petita i esta tan sola, que si desaparegués, ella mateixa no percebria la diferència. La tapa de la cassola la desperta de cop i la fa tornar a la realitat.

Dema tornara a volar.
La conclusió,
és l'únic que té sentit
és el món que es construeix
a part.