Era jove i plena de fúria creadora, tenia força intimidadora a la mirada i el gest particularment agressiu. No es pas que hagués fet cap gran obra, ni cap gran acció. Tot el seu poder residia en la seva arrogant joventut. La força potencial li donava un valor tan gran per caminar per la vida amb el cap alt que no pensava en que aquella força pogués flaquejar mai. Com si la joventut fos eterna, semblava que la seva força també ho havia de ser, el seu poder conquistador, la seva mirada seductora i el seu gest segur. Tenia el cap ple de idees embriagadores i buit de realitat.
El temps, impecable en el seu deure envellidor, li va donar - a poc a poc i amb traïdoria - tots els trets d’una persona gran. La dona, arrugada per la seva amargor, ofegada pels seus deliris de grandesa, no era capaç de veure-hi clar. No havia après a seure i respirar, ni a mirar lluny i fer el mort damunt del mar per no ofegar-se.
El temps, impecable en el seu deure envellidor, li va donar - a poc a poc i amb traïdoria - tots els trets d’una persona gran. La dona, arrugada per la seva amargor, ofegada pels seus deliris de grandesa, no era capaç de veure-hi clar. No havia après a seure i respirar, ni a mirar lluny i fer el mort damunt del mar per no ofegar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada