.
No entenc perquè a vegades la vida s'enfonsa. Estas tranquil, massa tranquil, i mires l'habitació i els gerseis s'han anat acomulant a sobre el puf, i la pantalla de la tele torna a estar plena de pols. Em piquen els ulls. Llavors endreço l'habitació, netejo, i intento convertir-ho en una metàfora.
Estic de vacances i el ritme en que avancen les coses que vull fer ha minvat. Pujo a sobre la taula i em faig creure que aixi tinc més prespectiva.
He acabat Sushi para principiantes. Finalment esta... Bé. Normal. Es tendre, simple, divertida. Facil. És facil. Però no diré que esta malament només perquè sigui un best seller. Vull ser sincera. Em sembla l'única manera, des de sempre, però si no s'esta molt atent, un acaba adoptant l'opinió generalitzada en l'ambient on es mou. Els best-sellers son dolents i les pelis comercials també. Ya, clar. Tots? TAN, dolents, tots?
Fa dies que no quedo amb ningú. La convivenncia amb mi mateixa es torna complicada, millora i empitjora a la vegada; però és l'única manera d'evolucionar, en la soledat. Es com posar-se a un mateix entre l'espasa i la pared: "Ara ja no tens cap excusa, perquè no fas el que vols?"
Perquè no?
No entenc perquè a vegades la vida s'enfonsa. Estas tranquil, massa tranquil, i mires l'habitació i els gerseis s'han anat acomulant a sobre el puf, i la pantalla de la tele torna a estar plena de pols. Em piquen els ulls. Llavors endreço l'habitació, netejo, i intento convertir-ho en una metàfora.
Estic de vacances i el ritme en que avancen les coses que vull fer ha minvat. Pujo a sobre la taula i em faig creure que aixi tinc més prespectiva.
He acabat Sushi para principiantes. Finalment esta... Bé. Normal. Es tendre, simple, divertida. Facil. És facil. Però no diré que esta malament només perquè sigui un best seller. Vull ser sincera. Em sembla l'única manera, des de sempre, però si no s'esta molt atent, un acaba adoptant l'opinió generalitzada en l'ambient on es mou. Els best-sellers son dolents i les pelis comercials també. Ya, clar. Tots? TAN, dolents, tots?
Fa dies que no quedo amb ningú. La convivenncia amb mi mateixa es torna complicada, millora i empitjora a la vegada; però és l'única manera d'evolucionar, en la soledat. Es com posar-se a un mateix entre l'espasa i la pared: "Ara ja no tens cap excusa, perquè no fas el que vols?"
Perquè no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada