Tomtom

.
M'he acostumat a canviar d'activitat cada cinc minuts. I de llengua. I de llibre.

Aquest matí m'he despertat inusualment d'hora. Tan d'hora, que he pensat que encara podia dormir una eternitat. Fins que de cop era l'hora exageradament exacte a la que m'havia de llevar per agafar el tren cap a Tarragona a l'últim minut.

M'he llevat i fet el ritual de cada dia, amb el mateix caos i la mateixa persimònia.

Al minut de marxar, m'he creuat amb el pot de maquillatge. M'he mirat al mirall, i he mirat això d'aqui, això una mica vermell.

Això amb un moment ho arreglo. Però el maquillatge era massa fosc aixi que al final (resumint) he perdut un munt de temps. I quan arrivo al metro, miro el rellotge de l'estació i veig que no arrivo al tren (a l'exèmen) ni de conya.


Aixi que truco a la meva mare i me la camelo, i amb la seva eterna bona fe em diu que m'acompanya a Tarragona, que total, fa núvol i no podra fer fotos.

Aixi que ens en anem cap a Tarragona amb el GPS nou, que de marca es diu Tomtom (i fem bromes amb el nom, i li diem el Tontom), i el GPS no s'entera del camí perquè esta mal configurat o algo, i ens porta a fer un tomb-tomb.

I pensem que no arrivem i ella s'enfada amb el Tomtom i diu vaya merda de trasto i jo li dic: tranquila si no arrivem no passa res, ja aniré a segona convocatòria i ella: Com que em dic Lourdes que arrivem (pitjant l'accelerador). i jo: bueno, però tampoc cal que t'hi deixis els punts, eh - i ella: que et dic que arrivem (amb les dues mans al volant i la mirada fixa en un punt llunyà de l'autopista).

I res, que hem arrivat.

(Ara caldà veure quantes multes arriven...)
.