No penso dir que es bonic, ni que es bo, perquè se suposi que és bonic, o bo.
I la confrontació entre sciència i art cada vegada em resulta més evident, en la manera d'enfocar la vida. I per tant, en la manera de viure-la.
Tot i els camins comuns.
Oredenar la natura, ordenar l'home.
Seguir la natura, seguir l'home.
Però les dues coses són tan humanes!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
ola carinyo! m'agrada el que poses al teu blog.
Parlant del temps. tic-tac
A mi tampoc m'agrada regularitzarme am una agulla de segons, minuts o hores.
De fet crec que tinc un problema. Estic perdent la memòria i el sentit del temps que pasa.
Arribo tart als llocs, m'oblido dels rendez-vous, a vegades m'oblido que tinc clase o m'equivoco d'hora.
Al començament em feia riure. Ara en el fons em dic que hi ha alguna cosa que no va bé. Com si al meu rellotge interior li faltés una peça. Le peça més important.
PEtons i molt amor sobretot
toya
/sopademiso
Like it.
Dona peu a una interminable discussió de cafè en cafè d'aquelles que no t'agraden.
:D
Publica un comentari a l'entrada