Rabia

Aquest munt de projectes al cap i estic atrapada en un asquerós treball de la uni.

És un déjà-vu. Tinc la impressió que m'ha passat des de sempre, quedar-me atrapada entre les teranyines dels meus propis pensaments i en obligacions més o menys etèries, que, com un parany: em dessagnen a poc a poc, i buiden el rellotge de sorra que separa el temps viscut del temps que queda.

Si. Avui m'he despertat cursi, i la resaca ajuda. Però m'he cansat d'aquestes coses. De tenir els somnis alts i les mans enterrades. Trobaré la manera, perquè tinc la vida a la boca i la rabia al cos. I perquè vull, i perquè busco, i perquè si. I perquè ja fa massa temps; tan, que ni recordo quan va començar.